El dia 27 de març vàrem presentar en streaming el número 20 de la nostra revista Paraula d’Òc.
A continuació vos posem el lligam de Youtube per a que pugau vore-la quan desitgeu:
La Identitat Valenciana, camins de retrobament. (1) Introducció al Manifest antioccitanista. (Llengua catalana, països catalans)
Lluís Fornés.
Els valencians tenim assumit que som un poble sense identitat: “Qué vos passa valencians…?” I és important saber per qué. Sense consciència, sense saber per qué s’ha produït eixe dèficit, no podrem arribar a superar-lo mai.
Continua llegint «La Identitat Valenciana, camins de retrobament. (1) Introducció al Manifest antioccitanista. (Llengua catalana, països catalans)»LA CARTOGRAFIA LINGÜÍSTICA D’ÀMBIT OCCITANO-ROMÀNIC: UN CAMÍ D’AUTODESCOBRIMENT (I)
Article de Alexandre X. ORDAZ DENGRA, en Paraula d’Oc, núm. 17
“… Siga com siga, hi ha hagut i hi ha una base objectiva per a afirmar l’existència d’una realitat lingüística que engloba les realitats lingüístiques occitana i catalana-valenciana-balear; i, a partir d’ahí(segons les preferències -estes sí, subjectives- de cada u), per a parlar de modalitats occitano-romàniques, de llengües occitano-romàniques o de diasistema occitano-romànic. És a dir: hi ha una realitat lingüística
que inclou tant la manera de parlar dels valencians com la dels gascons o els provençals, en contrast amb la dels gallecs o la dels sicilians.”
Descarregueu l’article sancer punjant ací.
LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA
Lluís FORNÉS, en Paraula d’Òc núm. 16, gener 2018.
(LO CONTÈXT)
Òc: Del punt de vista scientific ‘la Cançon de Santa Fe es lo grand monument a l’unitat lingüistica’. Mas cal dire tanben que lo secessionisme catalanista, vestit totjorn de sciéncia, pode pas ésser scientific perque es vengut de la man de la politica. Julio Casares, Secretari de la RAE:
“Y no està exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a la lingüística moderna. Del valenciano se decía <<dialecto de los valencianos>>. Ahora se le reconoce la categoría de lengua <<hablada en la mayor parte del reino de Valencia>>”. CASARES, J. (1959)
Volem començar amb una afirmacion clara: Non al secessionisme. Continua llegint «LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA»
DICTADA OCCITANA 2017
Vos esperem a tot en la Dictada Occitana d’enguany. La farem com en els darrers anys a la vila d’Albocàsser (Alt Maestrat).
Com podreu comprovar en el cartell adjunt, es fan un seguit d’actes entre el 27 i el 29 de gener però la Dictada pròpiament dita serà el dissabte 28.
L’ASSOCIACIÓ ÒC-VALÉNCIA DECLARA 2017 ANY CONSTANTÍ LLOMBART.
LLENGUA VALENCIANA,D´ÒC, LLEMOSINA O DEL PAÍS
Constantí Llombart
“Noble llengua llemosina, apellada aleshores del país o valenciana, que nostres majors usaren desde la gloriosa conquesta d’aquest regne.
Ab ella es parla en Aix, en Marsella, en Tarascon, en Orange, en totes les principals ciutats de la Prohénça; en la Galia gòtica o Languedoch i ses cultes ciutats de Montpeller i Tolosa, com aixís mateix en la provincia confinant de Guyena i en sa capital Burdeos, i molt especialment en Limoges, de la que el nom va pendre.
En la mateixa llengua fon criat en Montpeller, i parlà nostre molt alt e invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, a imitació de Juli Cesar, ses conqueste i a imitació dels romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques i en Valencia i son antich regne al conquestarlos. “Excelències de la llengua llemosina” LLOMBART, C. (1878:12-13)
EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA QUE CULMINA EL SECESSIONISME CATALANISTA
En La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà, 2010, Lluís Fornés,
Ed. Òc-Valéncia, Col. Després de la Batalla, n. 1, pp 121 i segs.
Revista OC, 1934.
DESVIACIONS EN ELS CONCEPTES DE LLENGUA I PATRIA
I
“L’inici de la segona centúria de la Renaixença ens ha portat a meditar conscienciosament sobre el camí fet pel catalanisme i el que encara resta per fer. Constatem, d’una banda, com el sentiment patriòtic s’ha estés considerablement i com l’actuació de diverses generacions ha cristal.litzat en guanys culturals i polítics. D’altra banda, però, cal aclarir unes desviacions actuals, que comporten perills gravíssims. Dues són aquestes errors o desviacions que intentem de rectificar amb les presents ratlles: 1er. la concepció de la nostra Pàtria com a formada únicament pel territori de l’actual Generalitat, és a dir, la seva reducció a una de les regions que la integren, fruit d’un afebliment de consciència nacional; 2on. la concepció que dóna a la nostra Pàtria una extensió excessiva, que no ha tingut mai, provinent d’una confusió de catalanisme amb occitanisme. Continua llegint «EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA QUE CULMINA EL SECESSIONISME CATALANISTA»
HI HA DOS GRANS DIALECTES CATALANS?
Lluís Fornés, 2015
INTRODUCCIÓ
La visió dels dos grans dialectes catalans no és més que un concepte reduccionista, espanyolista, de la llengua. La concepció tradicional, que reivindiquem i volem recuperar, és europea, i entenem –i voldríem ser objectius i imparcials- que és correcta, des del punt de vista científic; encara que, evidentment, deixem la porta oberta a noves aportacions.
En la Jornada de la Dictada Occitana 2015, celebrada a l’ermitori de sant Pau d’Albocàsser -“Porta càtara del Maestrat”, com denominen el poble per allí- es va produir una observació molt perspicaç que ens va recordar el primer article que vam publicar l’any 1988 al respecte… (Llegir més en .pdf)
LA CANÇON DE STA. FE, EN LLENGUA DE TOTS
LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA
(Lo contèxt)
Lluís FORNÉS
La Cançon de Santa Fe a l’ora d’ara sembla que encara es pas clar se foguèt escrita en en occitan o en catalan. Lo meteis dobte es l’esprova evidenta que La Cançon es lo simbòl perfièch de l’unitat linguistica d’aquel espaci europenc que i a entre Garait -al Nord de Lemotges- e Guardamar -al Sud d’Alacant-. Pel moment, la Cançon sembla escrita en tèrra occitana, e en lenga unenca; al vejaire d’Emili Casanova, per un catalan:…
NOVA INVESTIGACIÓ SOBRE MIGRACIÓ DELS OCCITANS
LOS FRANCESES DE NULES de Gabriel Domenech (2015, ISBN 978-1518704826) és una investigació que ha segut publicada fa pocs mesos i que ve a demostrar que el corrent migratori dels occitans/francesos continuava sent important en la segona meitat del segle XVIII. La particularitat d’esta investigació ve del fet què no content l’autor amb el buidat de llistats de represaliats o baldufaris notarials, a més, en alguns casos, escorcolla els registres parroquials i municipals dels llocs de procedència per a bastir una vertadera connexió entre els llinatges valencians adaptats a la nostra fonètica amb els de les seues terres d’origen. Un extens treball de recerca que cal llegir per a assabentar-se d’un moment específic d’esta gran migració occitana cap al Regne de València, País Valencià, que amb diferents intensitats va abastar des de la creació del regne cristià fins al segle XIX.
Podeu llegir-ho o descarregar-ho fent clic ACÍ.