Etiqueta: occitania

Publicat a

LA CARTOGRAFIA LINGÜÍSTICA D’ÀMBIT OCCITANO-ROMÀNIC: UN CAMÍ D’AUTODESCOBRIMENT (I)

Article de Alexandre X. ORDAZ DENGRA, en Paraula d’Oc, núm. 17

“… Siga com siga, hi ha hagut i hi ha una base objectiva per a afirmar l’existència d’una realitat lingüística que engloba les realitats lingüístiques occitana i catalana-valenciana-balear; i, a partir d’ahí(segons les preferències -estes sí, subjectives- de cada u), per a parlar de modalitats occitano-romàniques, de llengües occitano-romàniques o de diasistema occitano-romànic. És a dir: hi ha una realitat lingüística
que inclou tant la manera de parlar dels valencians com la dels gascons o els provençals, en contrast amb la dels gallecs o la dels sicilians.”

Descarregueu l’article sancer punjant ací.

Publicat a

LA DIÀSPORA OCCITANA AL PAÍS VALENCIÀ

El Canal Historia (en espanyol) ha emés una sèrie de capítols patrocinats per la Diputació de Castelló que investiguen la calcigada de l’ordre dels Templers al nord del País. Al capítol 5é es desenvolupa una sèrie d’evidències històriques que fan palesa la primera de les grans migracions històriques de gents d’Occitània cap al Regne de Valéncia.

La conseqüència d’estes migracions seria un nou paradigma al voltant de l’origen del valencians: una bona part dels nostres arrels està en les terres occitanes.

Podeu vore el capítol del documental ací:

Publicat a

LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA

Lluís FORNÉS, en Paraula d’Òc núm. 16, gener 2018.

(LO CONTÈXT)

Òc: Del punt de vista scientific ‘la Cançon de Santa Fe es lo grand monument a l’unitat lingüistica’. Mas cal dire tanben que lo secessionisme catalanista, vestit totjorn de sciéncia, pode pas ésser scientific perque es vengut de la man de la politica. Julio Casares, Secretari de la RAE:
“Y no està exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de ajustarlas a la lingüística moderna. Del valenciano se decía <<dialecto de los valencianos>>. Ahora se le reconoce la categoría de lengua <<hablada en la mayor parte del reino de Valencia>>”. CASARES, J. (1959)

Volem començar amb una afirmacion clara: Non al secessionisme. Continua llegint «LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA»

Publicat a

DICTADA OCCITANA 2017

Vos esperem a tot en la Dictada Occitana d’enguany. La farem com en els darrers anys a la vila d’Albocàsser (Alt Maestrat).

Com podreu comprovar en el cartell adjunt, es fan un seguit d’actes entre el 27 i el 29 de gener però la Dictada pròpiament dita serà el dissabte 28.

Publicat a

L’ASSOCIACIÓ ÒC-VALÉNCIA DECLARA 2017 ANY CONSTANTÍ LLOMBART.

oc

LLENGUA VALENCIANA,D´ÒC, LLEMOSINA O DEL PAÍS
Constantí Llombart

“Noble llengua llemosina, apellada aleshores del país o valenciana, que nostres majors usaren desde la gloriosa conquesta d’aquest regne.
Ab ella es parla en Aix, en Marsella, en Tarascon, en Orange, en totes les principals ciutats de la Prohénça; en la Galia gòtica o Languedoch i ses cultes ciutats de Montpeller i Tolosa, com aixís mateix en la provincia confinant de Guyena i en sa capital Burdeos, i molt especialment en Limoges, de la que el nom va pendre.
En la mateixa llengua fon criat en Montpeller, i parlà nostre molt alt e invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, a imitació de Juli Cesar, ses conqueste i a imitació dels romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques i en Valencia i son antich regne al conquestarlos. “Excelències de la llengua llemosina” LLOMBART, C. (1878:12-13)

Publicat a

NOVA INVESTIGACIÓ SOBRE MIGRACIÓ DELS OCCITANS

LOS FRANCESES DE NULES de Gabriel Domenech (2015,  ISBN 978-1518704826) és una investigació que ha segut publicada fa pocs mesos i que ve a demostrar que el corrent migratori dels occitans/francesos continuava sent important en la segona meitat del segle XVIII. La particularitat d’esta investigació ve del fet què no content l’autor amb el buidat de llistats de represaliats o baldufaris notarials, a més, en alguns casos, escorcolla els registres parroquials i municipals dels llocs de procedència per a bastir una vertadera connexió entre els llinatges valencians adaptats a la nostra fonètica amb els de les seues terres d’origen. Un extens treball de recerca que cal llegir per a assabentar-se d’un moment específic d’esta gran migració occitana cap al Regne de València, País Valencià, que amb diferents intensitats va abastar des de la creació del regne cristià fins al segle XIX.

Podeu llegir-ho o descarregar-ho fent clic ACÍ.