Associació occitanòfila valenciana
Lluís Fornés.
Els valencians tenim assumit que som un poble sense identitat: “Qué vos passa valencians…?” I és important saber per qué. Sense consciència, sense saber per qué s’ha produït eixe dèficit, no podrem arribar a superar-lo mai.
Continua llegint «La Identitat Valenciana, camins de retrobament. (1) Introducció al Manifest antioccitanista. (Llengua catalana, països catalans)»Article de Alexandre X. ORDAZ DENGRA, en Paraula d’Oc, núm. 17
“… Siga com siga, hi ha hagut i hi ha una base objectiva per a afirmar l’existència d’una realitat lingüística que engloba les realitats lingüístiques occitana i catalana-valenciana-balear; i, a partir d’ahí(segons les preferències -estes sí, subjectives- de cada u), per a parlar de modalitats occitano-romàniques, de llengües occitano-romàniques o de diasistema occitano-romànic. És a dir: hi ha una realitat lingüística
que inclou tant la manera de parlar dels valencians com la dels gascons o els provençals, en contrast amb la dels gallecs o la dels sicilians.”
Descarregueu l’article sancer punjant ací.
En La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà, 2010, Lluís Fornés,
Ed. Òc-Valéncia, Col. Després de la Batalla, n. 1, pp 121 i segs.
Revista OC, 1934.
DESVIACIONS EN ELS CONCEPTES DE LLENGUA I PATRIA
I
“L’inici de la segona centúria de la Renaixença ens ha portat a meditar conscienciosament sobre el camí fet pel catalanisme i el que encara resta per fer. Constatem, d’una banda, com el sentiment patriòtic s’ha estés considerablement i com l’actuació de diverses generacions ha cristal.litzat en guanys culturals i polítics. D’altra banda, però, cal aclarir unes desviacions actuals, que comporten perills gravíssims. Dues són aquestes errors o desviacions que intentem de rectificar amb les presents ratlles: 1er. la concepció de la nostra Pàtria com a formada únicament pel territori de l’actual Generalitat, és a dir, la seva reducció a una de les regions que la integren, fruit d’un afebliment de consciència nacional; 2on. la concepció que dóna a la nostra Pàtria una extensió excessiva, que no ha tingut mai, provinent d’una confusió de catalanisme amb occitanisme. Continua llegint «EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA QUE CULMINA EL SECESSIONISME CATALANISTA»
Lluís Fornés, 2015
INTRODUCCIÓ
La visió dels dos grans dialectes catalans no és més que un concepte reduccionista, espanyolista, de la llengua. La concepció tradicional, que reivindiquem i volem recuperar, és europea, i entenem –i voldríem ser objectius i imparcials- que és correcta, des del punt de vista científic; encara que, evidentment, deixem la porta oberta a noves aportacions.
En la Jornada de la Dictada Occitana 2015, celebrada a l’ermitori de sant Pau d’Albocàsser -“Porta càtara del Maestrat”, com denominen el poble per allí- es va produir una observació molt perspicaç que ens va recordar el primer article que vam publicar l’any 1988 al respecte… (Llegir més en .pdf)
LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA
(Lo contèxt)
Lluís FORNÉS
La Cançon de Santa Fe a l’ora d’ara sembla que encara es pas clar se foguèt escrita en en occitan o en catalan. Lo meteis dobte es l’esprova evidenta que La Cançon es lo simbòl perfièch de l’unitat linguistica d’aquel espaci europenc que i a entre Garait -al Nord de Lemotges- e Guardamar -al Sud d’Alacant-. Pel moment, la Cançon sembla escrita en tèrra occitana, e en lenga unenca; al vejaire d’Emili Casanova, per un catalan:…