La identitat valenciana, camins de retrobament. (3)

EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA,
PANOCCITANISME? PANCATALANISME?

Lluís Fornés

En el Comentari que va publicar Alibèrt es veu clarament que el seu ‘panoccitanisme’ és purament lingüístic. Per ad ell la llengua dels dos penjals del Pirineu és la mateixa, no podia entendre que el català vullguera ser una llengua llatina més. El nacionalisme polític catalanista el superava, no l’entenia, no veia que darrere d’aquells jocs, aparentment lingüístics hi havia un procés, el que finalment coneixem com: el Procès.

“COMENTARI AL MANIFEST”  de Loïs Alibèrt.

Publicat en la revista Oc, núm. 16-17 (147-148) Gener-abril 1934 TOM IV,  P. 80-81-82:

“Lo manifest que precedís nos pareis meritar un comentari, tant mai qu’es estat signat per una tiera d’omes que representan la flor de la nauta cultura catalana actuala.

Nostra posición ideologiaca davant los problemas linguistics e politics de ço que podem nomenar lo <<panoccitanisme>> nos farà aquel trabalh mai que mai aisit e agradiu.

Nostre parlament de La Universitat de Barcelona del 18 d’abril 1933, quora lo Centenari de la Renaissença catalana (fasc. d’Oc 10-11), aviá ja marcat netament las limitacions del nostre occitanisme sus aquel doble terrèn. Tot aquò per tampar categoricament la porta a certanas ideas d’unificación politica e lingüística occitana, nascudas dins de cervels mai afogats que non pas assenats dels dos penjals del Pireneus.

Continua llegint «La identitat valenciana, camins de retrobament. (3)»