Entrades

Publicat a

L’ASSOCIACIÓ ÒC-VALÉNCIA DECLARA 2017 ANY CONSTANTÍ LLOMBART.

oc

LLENGUA VALENCIANA,D´ÒC, LLEMOSINA O DEL PAÍS
Constantí Llombart

“Noble llengua llemosina, apellada aleshores del país o valenciana, que nostres majors usaren desde la gloriosa conquesta d’aquest regne.
Ab ella es parla en Aix, en Marsella, en Tarascon, en Orange, en totes les principals ciutats de la Prohénça; en la Galia gòtica o Languedoch i ses cultes ciutats de Montpeller i Tolosa, com aixís mateix en la provincia confinant de Guyena i en sa capital Burdeos, i molt especialment en Limoges, de la que el nom va pendre.
En la mateixa llengua fon criat en Montpeller, i parlà nostre molt alt e invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, a imitació de Juli Cesar, ses conqueste i a imitació dels romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques i en Valencia i son antich regne al conquestarlos. “Excelències de la llengua llemosina” LLOMBART, C. (1878:12-13)

Publicat a

EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA QUE CULMINA EL SECESSIONISME CATALANISTA

En La llengua valenciana i el diasistema occitano-romà, 2010, Lluís Fornés,

Ed. Òc-Valéncia, Col. Després de la Batalla, n. 1, pp 121 i segs.

Revista OC, 1934.

DESVIACIONS EN ELS CONCEPTES DE LLENGUA I PATRIA
I
“L’inici de la segona centúria de la Renaixença ens ha portat a meditar conscienciosament sobre el camí fet pel catalanisme i el que encara resta per fer. Constatem, d’una banda, com el sentiment patriòtic s’ha estés considerablement i com l’actuació de diverses generacions ha cristal.litzat en guanys culturals i polítics. D’altra banda, però, cal aclarir unes desviacions actuals, que comporten perills gravíssims. Dues són aquestes errors o desviacions que intentem de rectificar amb les presents ratlles: 1er. la concepció de la nostra Pàtria com a formada únicament pel territori de l’actual Generalitat, és a dir, la seva reducció a una de les regions que la integren, fruit d’un afebliment de consciència nacional; 2on. la concepció que dóna a la nostra Pàtria una extensió excessiva, que no ha tingut mai, provinent d’una confusió de catalanisme amb occitanisme. Continua llegint «EL MANIFEST ANTIOCCITANISTA QUE CULMINA EL SECESSIONISME CATALANISTA»

Publicat a

HI HA DOS GRANS DIALECTES CATALANS?

Lluís Fornés, 2015

INTRODUCCIÓ

La visió dels dos grans dialectes catalans no és més que un concepte reduccionista, espanyolista, de la llengua. La concepció tradicional, que reivindiquem i volem recuperar, és europea, i entenem –i voldríem ser objectius i imparcials- que és correcta, des del punt de vista científic; encara que, evidentment, deixem la porta oberta a noves aportacions.

En la Jornada de la Dictada Occitana 2015, celebrada a l’ermitori de sant Pau d’Albocàsser -“Porta càtara del Maestrat”, com denominen el poble per allí- es va produir una observació molt perspicaç que ens va recordar el primer article que vam publicar l’any 1988 al respecte… (Llegir més en .pdf)

Publicat a

LA CANÇON DE STA. FE, EN LLENGUA DE TOTS

LA CANÇON DE SANTA FE, LO GRAND MONUMENT A L’ UNITAT LINGÜISTICA

(Lo contèxt)

Lluís FORNÉS

La Cançon de Santa Fe a l’ora d’ara sembla que encara es pas clar se foguèt escrita en en occitan o en catalan. Lo meteis dobte es l’esprova evidenta que La Cançon es lo simbòl perfièch de l’unitat linguistica d’aquel espaci europenc que i a entre Garait -al Nord de Lemotges- e Guardamar -al Sud d’Alacant-. Pel moment, la Cançon sembla escrita en tèrra occitana, e en lenga unenca; al vejaire d’Emili Casanova, per un catalan:…

Llegiu més…

Publicat a

NOVA INVESTIGACIÓ SOBRE MIGRACIÓ DELS OCCITANS

LOS FRANCESES DE NULES de Gabriel Domenech (2015,  ISBN 978-1518704826) és una investigació que ha segut publicada fa pocs mesos i que ve a demostrar que el corrent migratori dels occitans/francesos continuava sent important en la segona meitat del segle XVIII. La particularitat d’esta investigació ve del fet què no content l’autor amb el buidat de llistats de represaliats o baldufaris notarials, a més, en alguns casos, escorcolla els registres parroquials i municipals dels llocs de procedència per a bastir una vertadera connexió entre els llinatges valencians adaptats a la nostra fonètica amb els de les seues terres d’origen. Un extens treball de recerca que cal llegir per a assabentar-se d’un moment específic d’esta gran migració occitana cap al Regne de València, País Valencià, que amb diferents intensitats va abastar des de la creació del regne cristià fins al segle XIX.

Podeu llegir-ho o descarregar-ho fent clic ACÍ.

Publicat a

DICTADA OCCITANA 2016

Els dies 29 i 30 de gener vàrem organitzar la tradicional DICTADA OCCITANA amb la col·laboració de les associacions El Mussol de Quart de Poblet i L’Assegador d’Albocàsser.

Tots els actes van tindre lloc a l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser (Alt Maestrat) i es van desenvolupar en dos jornades prou diferenciades.

Divendres 29 va ser la jornada lúdica amb un taller de danses occitanes i posterior sopar, tancant la nit amb una dansada amb la participació oberta a tot el públic. A destacar la implicació de Vicent de Quart (el Mussol) i del grup folk Rascanya.

Dissabte 30 era la jornada acadèmica pròpiament dita. Vam començar amb una visita guiada a les grisalles de l’ermitori de la mà de Soledad Beltràn qui ens va meravellar amb el missatge secret pintat en les velles parets de l’edifici, plenes de senyals d’un antiquíssim sincretisme càtar.

Passàrem després als actes de la Dictada amb una salutació per part de les autoritats municipals de la vila que es varen comboiar per a posar en marxa el projecte de ruta impulsat per la nostra associació “Albocàsser, porta càtara del Maestrat”. Tot seguit es van lliurar els guardons de la primera edició dels premis “Bons Òmes” d’investigació que guanyaren enguany ex aequo Josep Saborit i Soledad Beltràn.

La Dictada, com sempre. Públic implicat i amb molt bona voluntat per a escriure en altres varietats de la nostra llengua que, per separacions de frontera impostes, ens resulten exòtiques. És la secular estretor de mires per no abastar la totalitat de les terres on es parla la mateixa llengua.

La seguida d’actes va concloure amb una brillant conferència de Jesús Huguet, secretari del Consell Valencià de Cultura, sobre Els Càtars Valencians. Un repàs històric de l’exodi i instal·lació al Regne de Valéncia de moltes comunitats de Bons Òmes fugits per la repressió que patien a Occitània per part dels francesos i el Papa de Roma; una fugida que enquadraria directament a estes persones amb els elements de sincretisme religiós que prèviament ens ensenyava Soledad Beltràn. Com a curiositat, va ser lliurada al senyor Huguet una reproducció d’un document on constava l’aveïnament d’un tal Joan Huguet, francés, en la vila de Castelló de la Plana al s. XVII.

Un a olla típica de la comarca per a dinar i el posterior lliurament de guardons als participants van tancar els actes d’enguany. Esperança.

https://www.facebook.com/oc.valencia/media_set?set=a.969221513171867.1073741826.100002520815124&type=3&pnref=story

https://www.facebook.com/vicent.martinez.14/media_set?set=a.10206488014903278.1073741891.1357045253&type=3